Cova-dolmen del rec de la Quarentena I
(2500 - 2000 aC.- Neolític Final)
La cova-dolmen és un tipus de sepultura megalítica que aprofita una cavitat natural com a cambra funerària i en la qual s'adapta el model constructiu dolmènic. És a dir, es tanca la cova amb dues parets laterals de pedra seca i es construeix un corredor amb lloses de gneis i un túmul frontal. La tomba està orientada al sud-est, a la posta de sol, perpendicular a la riera de la qual pren el nom.
Aquesta tomba va ser descoberta pel geòleg Carles Roqué l'any 1998. El mateix any es va excavar i es varen recuperar diversos fragments de ceràmica feta a mà que permeteren datar-la a la segona meitat del tercer mil·lenni aC. Seguidament es van restaurar els murs de tancament i es va reconstruir el túmul per reforçar el corredor. L'acidesa del sòl no va permetre que es trobés cap resta humana dins la cambra.
Aquest tipus de tombes, anomenades alternatives, se situen en un context en què hi ha un augment de la demanda de sepultures, probablement per un augment de la població o bé perquè la comunitat de pagesos que vivia a les immediacions necessitava enterrar més membres del grup. En tot cas, les tombes en context neolític eren llocs d'inhumació múltiple, simultània o successiva.
