Cova-dolmen del rec de la Quarentena II
(2500 - 2000 aC.- Neolític Final)
La cova-dolmen és un tipus de tomba prehistòrica que aprofita una cavitat natural de la roca per tal de donar-hi un ús funerari. La cova conforma la cambra del megàlit, que es tanca amb parets de pedra seca, i es completa amb un corredor fet amb lloses de pedra local que hi dóna accés. Un túmul frontal li acaba de donar l'aparença de dolmen.
Va ser descoberta per Esteve Martínez i la família Pàramo durant una excursió l'any 1999. Seguidament es donà a conèixer a la comunitat científica i l'any 2000 s'excavà i restaurà el corredor, el túmul i el terraplè frontal. També es redreçà un menhir de gneis, d'aspecte antropomorf, que es trobà tombat vora l'entrada i que probablement servia per senyalitzar la tomba.
Les ceràmiques recuperades de l'interior de la cova van documentar un ús funerari d'aquesta cova més enllà del neolític. Un fragment d'una possible urna indica la utilització del megàlit com a tomba durant l'Edat del Bronze final (a l'entorn del 1000 aC) i les ceràmiques medievals i modernes podrien indicar un ús més recent com a refugi de pastors.
