Pedres de la Quarentena I-II
(IV i III mil·lenni aC - Neolític mitjà, final i calcolític)
Conjunt de gravats prehistòrics sobre un aflorament de gneis situat al marge de l'espadat amb la riera de la Quarentena, de la que prenen el nom. A la primera pedra s'hi observa un conjunt d'11 cassoletes simples, 9 cassoletes unides per un regueró i 2 gravats cruciformes, un de creu llatina i l'altre de base barrada. A una altra pedra, a 200 metres a l'est, hi ha una inscultura aïllada amb una figura antropomorfa.
Les inscultures van ser descobertes pel geòleg Carles Roqué mentre prospectava la zona per a la realització de la Carta Geològica de Roses. En aquest mateix moment també va descobrir la primera cova-dolmen de la Quarentena. El primer calc dels gravats el van dur a terme membres del GESEART (Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l'Arquitectura Rural i Tradicional), pocs dies després de la descoberta.
Aquest tipus de gravats són una manifestació artística pròpia de la cultura megalítica i estan fets per percussió directa sobre la roca. Es troben de forma persistent a l'entorn de dòlmens i monuments d'aquesta cronologia prehistòrica. Aquestes inscultures probablement estiguin en relació amb les dues coves-dolmen situades en les immediacions.
