Menhir de la Casa Cremada III
Menhir de la Casa Cremada III
(IV i III mil·lenni aC - Neolític mitjà, final i calcolític)
El menhir de la Casa Cremada III és una pedra dreta de granit que mesura 1,70 metres d'alçada per 1,20 d'amplada a la base i 66 centímetres a la part superior. Té una orientació molt propera al N/S exacte (10º-190º) i una secció rectangular. Els costats es veuen repicats i el costat sud està escapçat. El seu origen prehistòric no ha estat confirmat per cap científic.
Va ser descobert pel rosinc Miquel Palós Padrós l'any 2002 i es creu que sempre ha estat dempeus. Durant la prehistòria els menhirs segurament complien funcions de senyalització o bé de tipus religiós i és freqüent trobar-los en àrees dolmèniques com en la que ens trobem. Aquests megàlits tenen una cronologia àmplia que va del quart al tercer mil·lenni aC.
Aquesta pedra dreta podria ben ser un menhir o una fita. Tanmateix el fet que es trobi en una zona dolmènica fa que hi hagi força probabilitats que es tracti d'un megàlit i que fos un dels quatre menhirs que l'estudiós Manuel Cazurro observà l'any 1912 en les immediacions del dolmen de la Creu d'en Cobertella.
