Menhir de la Casa Cremada I

(IV i III mil·lenni aC - Neolític mitjà, final i calcolític)

El menhir de la Casa Cremada I és un gran bloc de gneis que s'ubica dins la zona megalítica de Roses i que probablement és d'origen prehistòric. Té forma d'estela i mesura 2,4 metres d'alçada. La pedra presenta una beta blanca de quars a la part superior que el caracteritza i els cantells del megàlit estan retocats d'antic per tal de donar-li la forma desitjada.

Va ser descobert el mes de desembre de 1996 pels rosincs Carles Pàramo Barbarà i Esteve Martínez, que el van batejar amb el nom del paratge on es troba. Seguidament el menhir va ser revisat per experts que en van determinar el possible origen prehistòric i va ser excavat. El mes de maig de l'any següent, el 1997, va ser redreçat durant el transcurs de la primera festa megalítica.

L'orientació del menhir és nord-sud i és exacta perquè durant l'excavació es va trobar el forat original on anava implantat i les pedres o fillols que el marcaven. Per tant, es va poder recuperar l'orientació primitiva i el lloc on s'observa actualment és on el van situar els seus constructors en algun moment entre el quart i el tercer mil·lenni abans de Crist.