El Cau de les Guilles
(Paleolític final / Magdalenià, 15000 aC. - Final de l'Edat del Bronze 900 aC)
En aquest abric obert és on es documenta la presència de vida humana més antiga de Roses. Situat a recer de tramuntana, el Cau de les Guilles hauria estat escollit per petits grups de caçadors-recol·lectors per refugiar-se temporalment d'una climatologia tardiglacial, on poder encendre-hi fogars i produir les laminetes que posteriorment utilitzarien com a projectils de caça.
De les excavacions que s'hi han dut a terme se n'extreu que aquest va ser ocupat sobretot durant el final del paleolític, per la cultura magdaleniana (15000-9000 aC). D'aquest primers homes se n'han recuperat sobretot eines de sílex com burins, làmines de dors i rascadores. També s'han recuperat materials pertanyents a altres períodes prehistòrics i protohistòrics.
Aquest abric natural, format per dues cavitats, va ser utilitzat de forma esporàdica per les diferents cultures que han habitat a l'entorn fins al final de l'Edat del Bronze (900 aC). En altres abrics propers també s'hi ha trobat material arqueològic que denota l'aprofitament d'aquests com a lloc d'enterrament en aquest últim període.
