Dolmen de la Casa Cremada

(3500-2500 aC - Neolític final / Calcolític)

Els dolmen conegut amb el nom de la Casa Cremada es creu que és un sepulcre de corredor de cambra trapezoïdal tot i que l'estat en què es troba no permet assegurar-ho. Del megàlit s'han identificat les dues lloses de gneis que devien construir la cambra i pedres escampades pels voltants que podrien formar part del túmul, encara que podrien haver estat aportades a posteriori.

Va ser descobert pel rosinc Joan Ortensi i Berta l'any 1972 i des de llavors diversos entesos en la matèria l'han inclòs en els reculls de dòlmens de la zona. Tanmateix, sempre es reconeix el seu caràcter dubtós a falta d'una excavació arqueològica que en confirmi la tipologia i entitat.

El paratge de la Casa Cremada a la prehistòria fou una àrea dedicada als enterraments, tal com es desprèn de l'abundància de megàlits que s'hi troben. Els dòlmens foren sepulcres d'inhumació col·lectiva que es construïren de forma comunitària (entre el quart i tercer mil·lenni aC) i que probablement foren utilitzats durant un llarg període per la gent que vivia en aquest entorn.